Observacions del cap de setmana

Aquest cap de setmana hem estat voltant a estones pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i hem pogut fer algunes observacions prou interessants. El dissabte dia 21 de setembre a la tarda, després de la tertúlia de l'APNAE, vam anar al Matà, on vam veure una cigonya negra (Ciconia nigra) jove enmig d'un grupet de cigonyes blanques. Després vam anar a les basses de depuració del càmping El Matà on vam veure un parell de cabussons coll-negre. Diumenge al matí, a la Reserva de Mig de Dos Rius, vam veure una femella de picot garser petit (Dendrocopos minor), i al mig dia vam tornar a veure la cigonya negra (Ciconia nigra) jove del dia anterior. Malauradament, no vam veure el pelicà (Pelecanus onocrotalus).

Mirant ocells amb birdingpals

Aquest dissabte passat, la família Morales-Pujolar i jo vam passar una jornada fantàstica amb la Sue i en John. Aquest matrimoni són de Seattle i em van contactar a través de la pàgina del Birdingpal. Vam visitar el Parc Natural del Cap de Creus i el dels Aiguamolls de l'Empordà. Primer vam visitar la zona del camí els dólmens de Vilajuïga, on bàsicament vam veure tallarols cap-negre i un possible tallarol emmascarat. Després vam passar per St. Onofre, per intentar veure l'hortolà i la merla roquera, sense sort (suposo que ja deuen haver marxat), amb tot vam veure algunes merles blaves. Vam passar per St. Pere de Rodes, on vam veure una marcenca. Vam buscar el sit negre, però sense sort, i això que és un lloc on habitualment l'hi veig. La part de Cap de Creus la vam acabar a la Serra de Bufadors. Aquella és una zona molt especial, amb vegetació baixa i escassa, ideal per al tallarol trencamates. En vam veure dues femelles/joves. Després de dinar vam anar cap als aiguamolls. La punta la vam descartar ja que anàvem justos de temps. En arribar a Roses, es va posar a ploure, i vam decidir anar a fer un cafè mentre esperàvem que escampés. Passada la pluja, vam anar a Mig de Dos Rius on vam veure el picot verd i el picot garser petit. Vam acabar el dia al mas Matà, tot veient, territs, cames-llargues, gambes, valones, xivites, 1 bec d'alena, ... La llista no va ser especialment llarga, però ja se sap, la migració post-nupcial a l'Empordà no és tant intensa com a la primavera.